Amb la por al cos

Era un somni, i Mildred, que s’havia mort setze anys abans, s’allunyava per la neu, però el petit paquet que un dia deixà un home era ben real, i Lucille començà a preguntar-se com havia acabat la primera muller del seu marit. Pas a pas, amb aquest domini del suspens psicològic que li és propi, Margaret Millar ens mena al bell mig d’un xuclador on es remouen estranyes i obstinades passions, i l’ànsia augmenta a mesura que ens atansem a l’inevitable però inesperat i terrible desenllaç, on una criatura, fràgil com nosaltres, i fins aleshores despietada, exclama: «Tinc por!». Un cop més, l’autora ha aconseguit el prodigi: crear un món real i al·lucinant i fer-nos-hi participar.